Audiometria infantil: proves subjectives

Els punts claus de les proves audiològiques subjectives en nens son:

  1. Les proves subjectives requereixen la col·laboració del nen per permetre l’observació d’un canvi en el seu comportament o per a que respongui amb un acte voluntari a l’estímul sonor.
  2. Aquesta col·laboració no és la mateixa que trobem en un adult. A un nen petit no se li pot demanar que aixequi la mà cada vegada que senti un soroll determinat , i molt menys si aquest nen és sord.
  3. El tipus de prova subjectiva ha d’adaptar-se a l’edat mental (que no sempre correspon a l’edat cronològica) i a les característiques del comportament del nen.
  4. Els mètodes utilitzats en l’audiometria infantil seran aplicats quan sigui necessari.
  5. Requereixen experiència per part dels exploradors i s’han de repetir al llarg de diferents sessions per trobar o verificar els resultats. Per tant, el temps per a la realització de les proves no ha de ser un factor que ens determini.
  6. Hem d’intentar adaptar-nos en el possible als horaris del nen (son, menjars…). L’exploració pel matí sempre és millor, estan menys cansats que per la tarda.
  7. Les proves subjectives són el test de distracció (reflex no condicionat) i les audiometries d’observació del comportament per reforç visual i audiometria lúdica tonal (reflexes condicionats) i l’audiometria verbal.
  8. L’espai d’exploració haurà de ser atractiu perquè es trobi còmode., però evitant l’excés d’estímuls visuals que tendeixen a dispersar l’atenció. Col·locarem el nen segons l’edat, dificultat motriu i tipus de prova que anem a realitzar.
  9. La majoria de vegades és útil comptar amb la presència dels pares durant les proves. Aquest fet farà que el nen estigui més relaxat i que la col·laboració sigui millor, al mateix  temps que també els pares estan més tranquils  de veure que se li fa el seu fill
  10. Utilitzarem un sol joc o mètode a l’hora, i si hem de canviar de joc, traurem del camp visual del nen el joc utilitzat fins el moment. Començarem per freqüències greus i a intensitats altes perquè siguin més fàcilment  de reconèixer. Intentarem no donar el mateix interval de temps entre els tons. Evitarem que el nen ens pugui veure quan enviem l’estímul. És important reforçar les respostes positives i recriminar lleugerament les conductes negatives.
  11. L’aparició de la fatiga en el nen dona per acaba la sessió, del contrari podem caure en falses respostes.
  12. Hem d’intentar que el nen sempre acabi la visita content.
  13. Es poden realitzar per trobar llindars auditius o per valorar el llindar protètic.

 

Ho vols compartir?

Deixa un comentari

La teva adreça de mail no es farà pública.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada