Taps de cera: tractament i prevenció

S’anomena cera al conjunt d’elements de descamació, secreció sebàcea i secreció de les glàndules ceruminoses, que es troben en el conducte auditiu extern. La cera es produeix en l’oïda per protegir el conducte auditiu, conducte que va des del timpà fins a l’exterior.

Quan la cera s’acumula en gran quantitat, bloqueja el conducte auditiu i produeix pèrdua d’audició. L’aparició de taps de cera és un problema freqüent en determinades persones mentre que en d’altres mai apareix.

Quins són els símptomes?

  1. Disminució de l’audició
  2. Sensació de molèstia a l´oïda
  3. Sensació de taponament

Com es diagnostiquen?

Normalment la persona acudeix al seu metge per una disminució de l’audició o per molèsties en l’oïda. El metge haurà de realitzar-li un examen mèdic que inclourà una otoscòpia, exploració amb la qual es visualitza el conducte auditiu extern, el timpà i indirectament l’oïda mitjana.

Quin és el tractament?

No intenti extreure la cera amb bastonets de cotó. Podria lesionar el timpà o provocar una infecció en el conducte auditiu. Si té dolor pot prendre medicaments analgèsics com el paracetamol, aspirina o metamizol. El metge o la infermera valoraran la conveniència d’aplicar algun preparat tòpic en forma de gotes òtiques que faciliti l’extracció dels taps.

Audiòfons Barcelona, taps de cera, bastonets, audiopacks

Les gotes per estovar la cera han d’utilitzar-se entre 5 i 7 dies amb dosis de 3-5 gotes, tres vegades al dia. Si l’ús de les gotes provoca en l’usuari un dolor o coïssor intensa i immediat, s’ha de suspendre el tractament i el pacient ha trucar a l’Otorrinolaringòleg.

Ha d’advertir-se al pacient que no ha d’introduir cotó a les seves oïdes després d’aplicar les gotes, ja que el cotó absorbeix les gotes i aquestes no fan efecte. Ha de romandre amb el cap recolzat sobre el costat contrari de la cara on s´han aplicat les gotes i ha de moure lleugerament el pavelló auditiu per facilitar el pas de les gotes.

Precaució

Si té un timpà perforat comuniquiu al seu metge. A continuació, truqui al seu metge especialista per cocertar dia i hora de visita. Quan acudeixi a la consulta d’infermeria en primer lloc se li realitzarà una otoscòpia. Seguidament, es procedirà a l’extracció del tap.

Probablement el seu metge omplirà una xeringa otològica amb aigua tèbia. El pacient seurà amb una tovallola de paper al coll, per evitar que es mulli amb l’aigua. Se subjecta el pavelló auricular amb els dits índex i polze, s’introdueix la cànula i s’injecta l’aigua amb lleugera pressió. Després cada irrigació es tornarà a observar amb el l’otoscòpi.

Si després de tres intents no fos possible l’extracció del tap, i en absència de complicacions, s’insistirà en forma correcta d’aplicació de les gotes i se citarà de nou al pacient transcorregut un període de tres a cinc dies per a realitzar l’extracció. Si el tap ha sortit completament caldrà tornar a observar amb l’otoscopi el conducte per veure que tot hagi funcionat correctament.

Existeixen contraindicacions per realitzar l’extracció dels taps?

  1. Otitis Mitjana i Externa, fins que es resolgui.
  2. Sospita de perforació timpànica.
  3. Història d’Otitis mitjana Crònica i Supurada.
  4. Cirurgia otològica prèvia, excepte estapedectomia o estapedotomia.
  5. Ferides recents de Timpà i en el conducte auditiu extern.
  6. Història prèvia de complicacions amb els intents d’extracció.
  7. Existència de drenatges  implantats en població infantil.
  8. Presència de Cossos Estranys.
  9. Tap Epidèrmic.

En tots els casos anteriors el seu metge de capçalera li derivarà a l’especialista en Otorinolaringologia.

Com es poden prevenir?

No s’ha d’introduir cap tipus d’objecte com bastonets de cotó perquè poden malmetre la pell delicada que cobreix el canal de l’oïda i incrementar el risc de tenir infeccions, picor i problemes de cera en les oïdes.

  1. Tampoc s’han d’utilitzar preparats en gotes de forma profilàctica ni realitzar rentats del conducte amb sèrum o una altra substància. Per netejar l’oïda n’hi ha prou amb mullar-se l’oïda a la dutxa i netejar la zona més externa del pavelló auricular amb una gasa o tovallola fina.
  2. Evitar introduir xampú, sabó o alcohol en l’oïda.
  3. En persones amb predisposició a cau d’orella de nedador s’aconsella utilitzar taps de material plàstic adaptable.
  4. És convenient que, una vegada a l’any, el seu metge li li faci un reconeixament de les seves oïdes.
Ho vols compartir?

Deixa un comentari

La teva adreça de mail no es farà pública.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada