Otoscòpia: Integritat de la membrana timpànica

El primer que hem de fer quan realitzem una otoscòpia és identificar unes referències anatòmiques (apòfisis curta i mànec del martell) que ens permetin situar en l’espai la membrana timpànica.

És fonamental conèixer si està o no perforada. Si no està perforada, caldrà descriure-la: engrossida, aprimada, bombada, etc.

A més, caldrà precisar la posició de la membrana timpànica pel que fa al promontori. Així direm que està enfonsada (Atelectasiada) si la seva situació és més propera a la paret medial de la caixa del timpà del que és normal.

Si és així, caldrà precisar si l’atelectasia afecta a la pars flàccida o a la pars tensa i, en aquest últim cas, si és total o implica només a algun dels seus quadrants.

En ocasions no és fàcil dir si la membrana està enfonsada o ben posicionada.

En aquest cas, convé fixar-se en l’apòfisi curta, en la part més alta del mànec del martell i en el reflex lluminós de Politzer. Si l’apòfisi curta del martell en excessiu relleu i el reflex està distorsionat, són senyals inequívocs de l’enfonsament de la membrana.

audiopacks audiofons barcelona otoscopia integritat membrana timpanica

A més cal precisar quin grau d’enfonsament presenta la membrana. Si per l’aspecte timpànic sospitem una disfunció de la trompa d’Eustaqui, instruirem al pacient en la realització de maniobres de Valsalva i Toynbee, i li demanarem que executi la primera d’elles, observant el quadrant posterosuperior de la membrana i la porció del CAE amb ella relacionada, per comprovar si aquesta zona té o no mobilitat.

Si el timpà es desplaça cap a l’explorador en realitzar la primera maniobra i sospitem normalitat de la funció tubàrica, li demanarem que realitzi una maniobra de Toynbee i observarem si la membrana torna a la seva posició inicial.

Finalment, cal assenyalar si la membrana contacta amb algun dels ossets de l’oïda i dóna lloc a una Timpanoincudopexia o una Timpanoestapedopexia espontània, o si a través de la membrana aprimada intuïm una Lisis ossicular.

Si el timpà no està íntegre, definirem si la perforació és central (no destrueix l’anell timpànic) o marginal (si ho destrueix i arriba fins al marc ossi, podent originar un Colesteatoma).

També definirem si la perforació està activa en el moment de l’exploració (presència d´otorrea o otorragia) o seca i la seva relació als quadrants en els quals dividim a la membrana (així direm per exemple: perforació central en el quadrant anterosuperior, perforació de l’ hemitímpà posterior, perforació subtotal – si afecta almenys a tres quadrants – o perforació total). En el cas que el timpà estigui perforat, convé precisar l’estat dels ossets i la seva mobilitat, sempre que les característiques de la perforació ens ho permetin. D’aquesta manera ens fixarem en si el martell està íntegre o no (amputació de l’Umbo, per exemple), en la integritat de l’ Apòfisis llarga de l’enclusa i en si l’estrep és normal o està absent. Una altra característica a tenir en compte és la presència d’erosions en l’àtic que deixen al descobert l’enclusa i el cap del martell tapissats, i en ocasions modelats, per una atelectasia de la pars flàccida de la membrana timpànica.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari

La teva adreça de mail no es farà pública.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada