Nens: Mètode d’adaptació DSL

audiopacks audiologia metode adaptacio audiofons dsl

El mètode de prescripció del guany més usat en nens és el DSL (Desired Sensation Level), presentat el 1985 per Seewald, Ross i Spiro.

Aquest mètode ha estat i segueix sent una de les aportacions més interessants en l’audiologia pediàtrica dels últims anys.

L’objectiu del DSL és fer que la parla no només sigui audible sinó també intel·ligible “…amplificant l’entrada de la parla a nivells d’una conversa normal tenint en compte els nivells estimats més confortables del subjecte a través de totes les freqüències” (Seewald et al. 1996).

Les avaluacions audiològiques es basen en l’obtenció de llindars en dB HL mentre que les característiques electroacústiques de les pròtesis auditives es mesuren en dB SPL.

Això fa que les comparacions entre el rendiment de l’audiòfon i la pèrdua auditiva siguin difícils de dur a terme. Una altre dificultat a la que tracta de fer front el DSL és que tant els audiòfons com els equips audiològics estan calibrats en promitjos basats en el volum del conducte auditiu d’un adult.

El DSL tracta de superar aquestes diferències utilitzant la mateixa unitat de mesura a través de l’ús d’una referència comuna. Els valors obtinguts mitjançant la diferència en oïda real i l’acoplador de l’audioanalitzador (RECD) són usats per convertir els dB HL en dB SPL.

En síntesi, el mètode DSL converteix l’audiograma HL en audiograma SPL. Això permet realitzar la comparació entre les característiques audiomètriques individuals i el rendiment de l’amplificació.

La verificació d’aquest procés ha de completar-se amb les proves audiomètriques a camp lliure amb altaveus (tonals i verbals). Per obtenir una informació més detallada del mètode DSL, pot consultar-se la pàgina web http://www.dslio.com.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari

La teva adreça de mail no es farà pública.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada