Direccionalitat en els audiòfons

Entendre en soroll: La direccionalitat dels micròfons audiopacks audiòfons

Des de la introducció dels primers audiòfons amb sistemes de direccionalitat ara fa més de 40 anys, aquesta tecnologia ha demostrat ser, per tal de millorar la comprensió de la parla en soroll de fons, una de les solucions més eficaces. Tenim estudis (Powers i Beilin, 2013) que demostren que el resultat de la relació senyal-soroll (RSS) amb adaptacions bilaterals fetes amb audiòfons direccionals millora en 6 dB o més. Aquesta millora important serveix perquè l’usuari pugui entendre en situacions complexes i per tant, ha significat una millora en la qualitat de vida de moltes persones que usen audiòfons.

D’altra banda, el benefici és substancial per a persones amb diferents tipus i graus de pèrdua auditiva i amb necessitats de comunicació heterogènies. Cal dir que en la majoria de les pèrdues auditives neurosensorials bilaterals severes, la possibilitat de millora de la RSS es veu clarament compromesa per la manca de resolució temporal i freqüencial de la oïda interna. Malgrat això, el sistema segueix essent valorat positivament per una gran part dels usuaris.

Històricament, el sistema direccional ha estat dissenyat per tal d’aplicar la màxima amplificació als senyals que provenen de la part frontal de l’usuari, atenuant els senyals que s’ originen des de la part posterior. Per descomptat, això té sentit, ja que en la majoria de situacions d’escolta, la comunicació es produeix cara a cara. Fins i tot quan una conversa s’origina en un lloc diferent de la part davantera, gràcies a la capacitat de localització, l’oient girarà el cap per tal de buscar el cara a cara amb el seu interlocutor.  En aquesta posició, la tecnologia direccional permet millorar notablement la senyal i així obtenir la màxima informació de la conversa.

images

Hem d’ esperar, per tant, una millora en la capacitat d’escolta en un gran nombre de situacions, usant la tecnologia dels micròfons direccionals tradicionals. En la imatge superior veiem com el sistema omnidireccional és sensible a les veus i als sorolls que provenen de 360º. En canvi, el sistema direccional és més sensible als sons que provenen de la part frontal.

D’altra banda, hi ha alguns casos en què l’usuari no està situat davant de l’orador. Una de les situacions més comunes és quan l’usuari condueix un cotxe i els oradors estan situats a la dreta o al darrera del vehicle. Una altra situació, també freqüent, és quan en un restaurant, la persona que està situada a la dreta o a l’esquerra de l’usuari, vol iniciar una conversa. És evident que en aquestes situacions, l’usuari no pot girar completament el cap per a dirigir els  micròfons cap al parlant, fet que fa que la comunicació es torni més complexa. Podem entendre, doncs, que en aquests casos la configuració omnidireccional seria més eficient que no pas la direccional. Així, un sistema de micròfon ideal hauria de ser capaç de dirigir la màxima direccionalitat cap a qualsevol indret, evitant que l’oient hagi de desplaçar el cap en aquest tipus de situacions.

Per tal de solucionar aquestes dificultats, l’empresa GN Resound, va crear un sistema nou, el processament direccional asimètric, en el qual un audiòfon treballa de manera direccional resposta mentre que l’altre rep una resposta omnidireccional. Aquesta opció proporciona millors beneficis de SNR per als sons que sorgeixen des de la part frontal, mentre que permeten la captació dels sons que provenen de qualsevol direcció. El nom comercial d’aquesta tecnologia es diu Direccionalitat Natural II. El resultat final és l’amplificació amb una qualitat de so més natural, millorar la comprensió de la parla en soroll i millorar la localització de la senyal.

El patró omnidireccional s’aplica a una oïda, que es descriu com a “monitor”, i el patró fixa direccional hipercardioide se selecciona per a l’altra oïda, anomenada “focus”.  Després dels diferents estudis realitzats (Bentler et al., 2004, Cord et al., 2007 i Mackenzie i Lutman, 2005) s’aprecia una diferència significativa entre els resultats en la comprensió de la direccionalitat asimètrica bilateral i la direccionalitat fixa. A més a més de la millora en la comprensió, els usuaris no se senten tan aïllats dels sons que provenen dels laterals, desapareixent un cert efecte de “túnel” que senten amb la direccionalitat fixa.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari

La teva adreça de mail no es farà pública.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada