Adolescents i pèrdua d’audició no detectada

En les consultes pediàtriques, es fan proves visuals, de motricitat, es posen les vacunes…., però desgraciadament no es fan proves d’audició. Això provoca que molts adolescents que pateixen una pèrdua d’audició d’altes freqüències, no siguin diagnosticats a temps.

Les causes d’aquesta pèrdua d’audició poden ser genètiques, provocades per alguna malaltia de la mare o el nadó durant l’ embaràs o el part, o degut a l’exposició continuada a sorolls forts, com per exemple, l’ ús continuat d’auriculars a un volum alt.

L’ Acadèmia Americana de Pediatria, en col·laboració amb l’organització per a la salut dels nens Bright Futures, estableix normes per a l’ atenció preventiva pediàtrica i recomana dispensar als adolescents en primer lloc proves subjectives i, en funció del resultat establert, proves objectives, per tal de detectar una possible hipoacúsia.

Seguint aquests patrons esmentats de realitzar proves subjectives i objectives, en un estudi realitzat el 2010 amb dades de la “National Health and Nutrition Examination Survey” americana, va demostrar que un de cada cinc adolescents d’entre 12 i 19 té una pèrdua auditiva. La majoria tenen pèrdua d’audició d’altes freqüències, que pot estar relacionada amb l’escolta de música a volum alt, assistència a discoteques o sales de música o exposició continuada al soroll del tràfic.

Adolescents i pèrdua d’audició no detectada

També es van realitzar proves auditives amb audiòmetres de ma que emeten tons a diferents intensitats i freqüències, fent que els nens aixequessin la ma quan el to fos audible. Alguns dels nens van ser sotmesos a proves d’audició convencionals en una cabina insonoritzada.

Les dificultats auditives provocades per Otitis o infeccions a l’ oïda, es detecten amb més facilitat, donat que provoquen una pèrdua d’ audició en les freqüències greus, resultant una disminució de l’ audibilitat del nen, que es fa evident per família i tutors. En el cas d’una disminució de les freqüències agudes, la detecció es fa més complexa, donat que el nen aparentment sent, però té dificultats per entendre quan hi ha soroll de fons o quan els sons són molt baixos.

Seria força senzill usar dispositius portàtils que es poguessin usar a les revisions mèdiques de l’ escola per tal de detectar una manca d’ audició en els nens.  En el cas de que el resultat fos negatiu o dubtós, es podrien realitzar proves clíniques adicionals.

És molt difícil determinar des de quan fa que un nen té pèrdua d’audició d’alta freqüència, a més a més els símptomes són sovint molt subtils, però el que és evident és que és important identificar els problemes auditius a qualsevol edat a causa de l’ impacte que pot tenir en els diferents àmbits de la vida, incloent l’ èxit acadèmic, la progressió en el lloc de treball i les relacions socials.

Els estudiants amb pèrdua d’audició lleu tenen més probabilitats de repetir un grau. A més a més, les persones amb pèrdua auditiva perden ingressos per aquesta patologia durant tota la seva vida.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari

La teva adreça de mail no es farà pública.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada