A què es deu el to de la veu?

Moltes persones es pregunten si el seu to de veu és normal, perdent sovint la noció de la intensitat amb la que parlen. En aquest article explicarem què és el to i per quins factors es veu influenciat.

El to resulta de la intervenció dels músculs de la laringe en la tensió voluntària de les cordes vocals per produir un nombre major o menor de vibracions de laringe.

Des del punt de vista articulatori, el to depèn bàsicament de les cordes vocals: de la seva longitud, el seu grossor la seva tensió. D’aquests tres factors, el parlant només pot modificar el tercer: durant la fonació, tibant més o menys les cordes vocals, variem el to fonamental de la nostra veu.

La freqüència del to fonamental depèn, bàsicament, de les vibracions de les cordes vocals; però, a més, hi ha una sèrie de factors fonètics que la condicionen:

1. Existeix una relació entre la qualitat o el timbre de la vocal i l’altura relativa de la seva freqüència fonamental, de manera que les vocals més altes /[i], [i]) tenen un to fonamental més elevat.

2. Les freqüències fonamentals més altes apareixen després de les consonants sordes, i les més baixes, després de les consonants sonores.

3. A més del to fonamental, la durada i la intensitat també intervenen en la producció i la percepció de l’entonació.

Segons la utilització lingüística del to, les llengües es divideixen en tonals i entonatives:

1. Les llengües tonals utilitzen els tons per distingir significats. Compleix, doncs, una funció distintiva en el lèxic. Per exemple, el xinès, el tailandès.

2. Les llengües entonatives utilitzen la successió de tons, és a dir, la corba melòdica de l’entonació, no ja per distingir significats lèxics, sinó per modificar significacions secundàries (expressivitat, intencionalitat, etc.). Compleix, doncs, una funció expressiva en la frase. A aquest tipus de llengües pertanyen totes les romàniques.