Sinestèsia Auditiva

La sinestèsia és un tipus de trastorn sensoperceptiu que afecta a la integritat de la percepció de l’individu. La sinestèsia auditiva-visual és aquella que barreja el so amb la visió. Les paraules o la música evoquen simultàniament una imatge mental. Pot passar amb qualsevol so, però especialment amb la música i la seva relació amb els colors.

Harrison i Baron-Cohen (1994) suggereixen que el fenomen apareix en certs individus com a resultat d’una connectivitat neuronal inusual. Hochel i Gómez (2006), també consideren que la sinestèsia és una condició neurològica que pot estar present o no des del naixement.

Els investigadors també creuen que la sinestèsia és una condició que s’adquireix en la infància (el subjectes normalment informen de posseir-la “des de sempre” o des de quan puguin recordar) i que sol perdurar per a tota la vida. Fins a l’actualitat no és conegut cap cas de remissió espontània de la sinestèsia. Segons els diferents estudis realitzats, l’aparellament entre estímuls i respostes sinestèsiques és altament estable en el temps i no és possible confondre-la amb la memòria de subjectes no sinestèsics.

Avui dia, la sinestèsia és reconeguda com un fenomen que pot obrir portes cap a enigmes científics i filosòfics, com la naturalesa de la percepció i les bases neurofisiològiques de la metàfora i del llenguatge (Caivano, 2016).

A partir de diferents estudis s’han anat definint una sèrie de criteris diagnòstics que permeten diferenciar la sinestèsia idiopàtica d’un altre tipus de condicions psicològiques (com a al·lucinacions o estats de consciència alterats) o d’extravagàncies artístiques. Seguint a Cytowic(2002), la percepció sinestèsica és:

1. Involuntària i automàtica
2. Localitzable en l’espai
3. Consistent i genèrica
4. Duradora
5. D’una importància emocional

A més, d’acord amb Day (2005) existeixen dues grans categories generals de sinestèsia:

a) Sinestèsia cognitiva: induïda per estímuls associats a significats simbòlics apresos a través de la cultura (grafemes, fonemes, noms propis, dies de la setmana, etc.).

b) Sinestèsia bàsica (“synaesthesia proper” en l’original): els estímuls d’una modalitat sensorial són percebuts simultània i involuntàriament a través d’un altre canal sensorial (p. ex., “veure la música”).

Per a fer-nos una idea del poc habitual que és la sinestèsia en les persones, existeix un estudi complet sobre la demografia i la prevalença de sinestèsia (Rich i cols., en premsa) estima la prevalença en 1 de 1150 (0.087%) en dones i 1 en 7150 (0.014%) en homes, confirmant, a més, la major probabilitat d’aquesta condició entre parents genètics (36%).

A més, els investigadors també van preguntar als sinéstetas sobre els possibles avantatges i desavantatges de la sinestèsia. La majoria dels enquestats (71%) percebien la seva condició positivament, informant que la sinestèsia els facilitava el record i l’organització de dades, era una font de plaer mental i inspiració creativa.
Mentre que aproximadament un terç dels participants van indicar alguns aspectes negatius, principalment una confusió deguda a la incongruència entre la percepció sinestèsica i la realitat. Els sinéstetas lèxics van informar sobre sentiments contradictoris deguts a la seva predisposició negativa cap a persones el nom de les quals era percebut en colors mentals negatius. Una minoria es queixava de sobrecàrrega sensorial i de sentir-se incòmodes per ser “diferent” d’altres persones.

L’objectiu principal d’aquest post és que considerem oportú esmentar la importància de la sinestèsia per a l’avanç de la nostra comprensió de l’experiència subjectiva i el funcionament perceptiu de l’ésser humà.

BIBLIOGRAFIA

Hochel, M. y Gómez, E. (2006). La sinestesia: sentidos sin fronteras. Departamento de Psicología Experimental. Facultad de Psicología Universidad de Granada.

Harrison, J. y Baron-Cohen, S. (1994) “Synaesthesia: an account of coloured hearing”, Leonardo 27 (4), 343-346.

Caivano, J. L. (2016). Sinestesia Visual y Auditiva: la relación entre color y sonido desde un enfoque semiótico. Universidad de Buenos Aires.

Cytowic, R.E. (1989). Synaesthesia: A union of the senses. New York: Springer.

Day, S. (2005). Some Demographic and Socio-cultural Aspects of Synesthesia. En Robertson, L.C. y Sagiv, N. (Eds.), SYNESTHESIA: Perspectives from Cognitive Neuroscience (pp. 11-33). Oxford University Press, New York.

Rich, A. N., Bradshaw, J. L., & Mattingley, J. B. (2006). A systematic, large-scale study of synaesthesia: Implications for the role of early experience in lexical-colour associations. Cognition, en prensa.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari

La teva adreça de mail no es farà pública.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada