L’efecte de so Haas

L’efecte de Haas (o de precedència) és un fenomen psicoacústic descrit pel Dr. Helmut Haas (1949), que es produeix com a resultat de l’audició binaural.

Aquest efecte es genera quan un so és seguit per un altre de característiques similars amb un retard d’aproximadament 50 mil·lisegons (ms) o menys.

El sistema auditiu els fusiona i els interpreta com un únic so que ha estat refractat en l’entorn, donant prioritat per a localitzar el so al primer estímul que va arribar al sistema.

Aquesta característica és vital per a localitzar o donar direccionalitat a la font de so en ambients en els quals existeix reverberació.

Si el sistema auditiu no donés prioritat al primer estímul auditiu que arriba al sistema i integrés els subsegüents estímuls que arriben al sistema dins de la finestra temporal de 50 ms, ens seria impossible localitzar una font de so en una habitació on el so ha estat refractat en múltiples ocasions en les seves parets i ha arribat a nosaltres múltiples vegades en un espai molt curt de temps després d’aquestes refraccions.

A més, l’efecte Haas també estableix que quan un mateix so arriba al sistema amb una diferència de els 50 i els 100 ms, es percebran reflexions que donaran sensació de dimensió i profunditat sonora. Quan la diferència va mes allà dels 100 ms, aquestes es percebran com a ressons.

Això té una aplicació directa en tècniques d’enregistrament d’àudio i sistemes d’altaveus estèreo, els quals poden jugar amb petites modificacions en diferents canals d’àudio, per a generar sensacions de direccionalitat, dimensionalitat i profunditat.

En el següent vídeo podeu veure un petit exemple d’un enregistrament on s’utilitza l’efecte Haas  per a alterar la percepció de l’origen de la font sonora.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari

La teva adreça de mail no es farà pública.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada