Xumet i llenguatge oral

Els adults associem fàcilment la imatge del nadó amb un l’ús del xumet.  El seu ús en la nostra societat està molt generalitzat, i ja no ens plantegem si és necessari o imprescindible. De vegades, també el seu ús pot generar polèmica.

 

Reflex succionador

Els nadons neixen amb una sèrie de reflexos innats, com el reflex de succió. Aquest reflex ajuda als nadons en l’alletament i l’alimentació.

Quan s’utilitza un objecte com ara un xumet perquè el nado pugui succionar, aquest hàbit li resultarà tranquil·litzador.

Els proporciona plaer i seguretat davant de situacions estressants. També resulta beneficiós pel seu desenvolupament neurològic i muscular, ajudant a la formació de les funcions orofacials, tan necessàries pel desenvolupament de la comunicació i l’alimentació del nadó, però això, fins a un cert moment.

Aquesta succió estimulatòria pot resultar beneficiosa com a molt tard entre els 18 i els 24 mesos d’edat.

A partir d’aquí, es recomana la disminució del seu ús i l’eliminació, doncs hi ha constància que l’ús prolongat del xumet més enllà del necessari, dona lloc a una sèrie d’alteracions.

Cal tenir present, que sempre resultarà més fàcil l’eliminació de l’hàbit succionador d’un xumet, doncs és més senzill retirar l’objecte, que l’hàbit de xuclar-se el dit (succió digital).

 

Xumet i desenvolupament del llenguatge oral

Entre els 12-18 mesos d’edat comença l’aparició del llenguatge oral. Si el nen continua amb l’ús prolongat del xumet o del dit, no pot realitzar lliurement els moviments bucoarticulatoris que li proporcionaran el desenvolupament posterior de la parla.

Això és lògic, ja que tenir un objecte ficat dins la boca limita, de manera evident, la possibilitat del seu moviment.

 

Alteracions pel mal ús del xumet

  • A nivell de llenguatge: es produeix una reducció del balboteig i de l’experimentació amb els sons. Es reduiran els intercanvis comunicatius, ja que mentre el nen manté el xumet dins la boca és menys probable que tracti d’imitar els sons dels adults o d’experimentar amb els seus propis sons, elements fonamentals del procés d’adquisició del llenguatge.
  • A nivell orofacial: l’ús freqüent del xumet dins la boca, no l’ajudarà a aconseguir el to muscular necessari de la llengua, llavis, dents, mandíbula i paladar. Es pot afectar també, la cavitat oral, produint deformacions del paladar i de les dents (maloclusions dentàries), així com baveig, dificultats en la masticació i dificultats en la deglució.
  • A nivell emocional: el fet d’estar succionant un xumet fa que el nen dediqui atenció i energia en aquesta acció. Això resta atenció a un altre tipus d’accions com ara que el nen pugui desenvolupar altres estratègies per calmar-se, o ajuda a potenciar l’expressió amb llenguatge oral dels diferents estats emocionals.

Per evitar totes aquestes alteracions i que es produeixin problemes, s’hauria de començar a eliminar l’ús del xumet a partir dels 8-12 mesos, perquè a l’edat de dos anys aquest hàbit de succió quedés eliminat i es pogués seguir el desenvolupament de  forma correcta.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari

La teva adreça de mail no es farà pública.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada