Trompa d’Eustaqui del lactant i el nen petit

En el lactant, la trompa d’Eustaqui mesura aproximadament 18 mm, la meitat de la longitud de la de l’adult. A més d’altres diferències anatòmiques, el múscul periestafilí extern (tensor del vel de paladar), també és menys eficient.

En general, la trompa d’Eustaqui està tancada i s’obre en determinades accions com la deglució, el badall o l’esternut, el que permet la igualació de les pressions de l’orella mitjana i la del conducte auditiu extern (pressió atmosfèrica). Aquest múscul està implicat en l’obertura de la trompa d’Eustaqui.

 

Funcions de la trompa d’Eustaqui

La trompa d’Eustaqui compleix com a mínim tres funcions fisiològiques respecte a l’orella mitjana:

  1. Protecció de la pressió acústica i les secrecions nasofaríngies.
  2. Drenatge i eliminació de secrecions (mucositat) produïdes en l’orella mitjana cap a la nasofaringe.
  3. Ventilació de l’orella mitjana per equilibrar la pressió de l’oïda mitjana amb la pressió atmosfèrica del conducte auditiu extern. La ventilació de l’oïda mitjana és la funció més important de la trompa d’Eustaqui, atès que l’audició és òptima quan les dues pressions són relativament iguals.

 

Edat

L’otitis mitjana és una malaltia del lactant i la primera infància. El pic d’aquesta malaltia es produeix entre els 6 i els 18 mesos de vida.

Com el lactant i el nen petit té una trompa d’Eustaqui més curta i horitzontal que la del nen més gran i l’adult, les secrecions nasofaríngies poden refluir amb més facilitat cap al oïda mitjana.

 

Patogènia de l’otitis mitjana

L’origen i desenvolupament de l’otitis mitjana és multifactorial, i comprèn factors com infecció (en general, viral o bacteriana), funció de la trompa d’Eustaqui, estat immunològic, al·lèrgia, ambient (fumador passiu, assistir a la llar d’infants) i fins i tot factors socials (alletament).

Els factors més importants d’otitis mitjana en els lactants i nens petits és que tenen una trompa d’Eustaqui funcional i estructuralment immadura, i un sistema immunitari també immadur.

Quan estan exposats a infeccions del tracte respiratori superior, l’otitis mitjana és una complicació comuna.

En la majoria de nens, l’otitis mitjana pot seguir aquesta seqüència de successos; el pacient presenta un episodi precedent (causat en general per una infecció viral del tracte respiratori superior) que provoca congestió de la mucosa respiratòria de tot el tracte respiratori (nas, nasofaringe, trompa d’Eustaqui i oïda mitjana).

La congestió de la mucosa de la trompa d’Eustaqui causa obstrucció de la porció més estreta de la trompa (istme). Aquesta obstrucció determina una pressió negativa en l’orella mitjana i, després l’aparició d’un vessament (secrecions mucoses) en ell.

Aquests mocs de l’oïda mitjana no tenen sortida i s’acumulen al seu interior. Com aquest vessament pot ser asimptomàtic i no conegut pels pares, no motiva la consulta mèdica.

No obstant això, durant el curs d’aquesta infecció, el virus causant de la infecció primària i els bacteris potencialment patògens que colonialitzen la nasofaringe poden entrar en l’orella mitjana a través de la trompa d’Eustaqui i causar una otitis mitjana supurada aguda, que es caracteritza pels signes i símptomes d’una infecció aguda, per exemple, hipertèrmia i otàlgia.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari

La teva adreça de mail no es farà pública.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada