La connexió entre ulls i timpans

Un equip de neurocientífics dels departaments de Psicologia i Neurociència i Neurobiologia de la Universitat Duke, als Estats Units, ha descobert que quan movem els ulls, els timpans ho fan en sincronia. Aquest fenomen ocorre també encara que ens trobem en silenci.

Si desplacem els ulls cap els costats (horitzontalment) mentre mantenim el cap en posició recta, es produeixen canvis en la pressió del nostre canal auditiu i vibracions que fan que els timpans també es posin en moviment.

Aquest moviment dels timpans passa uns 10 mil·lisegons abans que els ulls es moguin, fet que, segons l’opinió dels neurocientífics, suggereix que un mateix mecanisme cerebral controla les dues coses.

Els investigadors van examinar aquest fenomen en humans i en macacos Rhesus obtenint idèntics resultats.

 

Un mecanisme bàsic

Els científics saben des de fa temps que els ulls i les orelles participen en la nostra capacitat visual i auditiva. De fet, la majoria de la gent troba que és més fàcil entendre a una persona si poden veure-la, i en concret si poden atendre els seus llavis.

No obstant això, la forma en què el cervell combina els dos tipus d’informació encara presenta moltes preguntes.

En l’experiment que van realitzar, es va demanar a setze voluntaris als quals s’havien col·locat uns micròfons molt sensibles per captar les vibracions dels timpans, que seguissin amb els seus ulls el traçat d’una llum LED.

Els experts van trobar que quan els movien, els seus timpans ho feien d’acord amb ells i que els moviments més pronunciats ocasionaven així mateix majors vibracions.

Van demostrar un patró regular i predictible de moviments oscil·latoris del timpà associats amb els moviments dels ulls.

Quan els ulls es mouen cap a l’esquerra, els dos timpans es mouen inicialment cap a la dreta i després oscil·len fins que es completa el moviment de l’ull.

Els moviments oculars en la direcció oposada utilitzen un patró oscil·latori en la direcció oposada.

La professora Jeennifer Groh i els seus col·laboradors sospiten que aquesta sincronia entre les oscil·lacions del timpà i el moviment ocular facilita la nostra comprensió de l’entorn, ja que poden ajudar al cervell a connectar imatges i sons.

Ara, els investigadors volen estudiar el paper d’aquest fenomen en el nostre sentit de l’oïda i si els moviments oculars de dalt a baix (verticals) originen igualment aquestes vibracions.

També esperen que el seu treball ajudi a comprendre els dèficits auditius i visuals, així com trastorns del llenguatge o autisme entre d’altres.

 

Referencia: The Eardrums Move When the Eyes Move: A Multisensory Effect on the Mechanics of Hearing. K. G. Gruters, D. L. K. Murphy, Cole D. Jensen, D. W. Smith, C. A. Shera y J. M. Groh.

Proceedings of the National Academy of Sciences. Enero de 2018. DOI: 10.1073/pnas.1717948115

Ho vols compartir?

Deixa un comentari

La teva adreça de mail no es farà pública.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada