La sordesa i el cinema

El post d’avui el volem dedicar al món del cinema. Especialment a aquestes pel·lícules on la sordesa aquesta representada d’una manera o un altre.

Evidentment, el cinema ha plasmat gairebé qualsevol tema, però el repte era donar amb algunes d’aquestes pel·lícules i fer-les públiques perquè arribin a la resta d’usuaris.

Us detallem les 6 pel·lícules ordenades de més antiga a més actual, relacionades amb la sordesa:

 

El miracle d’Anna Sullivan (1962)

La pel·lícula narra com es va iniciar la relació entre Helen, a penes una nena, i la seva professora cega Anne Sullivan. Una pel·lícula que tot professional que treballi amb nens hauria de veure.

 

El cor és un caçador solitari (1968)

El personatge principal és un home en la trentena, sord amb lectura labial i que, encara que té una vida autosuficient, a penes es comunica amb els altres. Una sèrie de vicissituds faran que hagi de mudar-se a una altra ciutat, on coneixerà personatges tan mancats d’afecte i d’algú que els senti que trobaran consol, curiosament, en una persona sorda.

Fills d’un déu menor (1986)

Fins fa poc temps, era la pel·lícula sobre sordesa per excel·lència. Aquesta pel·lícula, per la seva repercussió, ens va acostar a la Llengua de Signes i va ser capaç, en aquell temps, de posar-la en context dins d’una història que anava més enllà de la sordesa. La pel·lícula va ser pionera a igualar i posar al mateix nivell a personatges oïents i personatges sords i que tots dos s’ajudessin mútuament a superar les seves dificultats personals.

La família Bélier (2014)

Aquesta pel·lícula presenta la sordesa des de punts de vista que el cinema encara no havia abordat: el personatge aïllat, solitari i incomprès és l’oient: la filla major que viu amb els seus pares i germà sords signants. Els personatges sords són personatges poderosos que es desemboliquen amb soltesa en el món i que fins i tot afronten grans reptes.

A Silent Voice (2018)

Pel·lícula d’animació japonesa (estrenada a Espanya en molt poques sales). Una nena nova arriba al col·legi. Shoko, és una estudiant adolescent sorda i usuària d’audiòfons. Tots els companys l’acullen amb normalitat, excepte Shoya, líder malote de la classe, qui presa a Shoko com a objecte de les seves bromes i burles. La pel·lícula és un recorregut per aquest procés (pel qual tots, en major o menor mesura, podem passar) de sentir temor cap al desconegut. El personatge de Shoya rebutja a la nena sorda perquè no ha estat capaç de desenvolupar la capacitat d’empatia que tot ésser humà portem dins.

 

Un lloc tranquil (2018)

Aquesta pel·lícula ha estat l’última incursió del cinema en el món de la sordesa. Una pel·lícula de ciència-ficció on els personatges a penes parlen i es comuniquen en llengua de signes; no perquè són sords, sinó perquè una amenaça mortal els aguaita si fan sorolls i sons.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari

La teva adreça de mail no es farà pública.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada