Anatomia del llenguatge

Les habilitats bàsiques per a la producció del llenguatge semblen ser intrínseques a l’estructura biològica dels cervells humans.

El fet que en pràcticament tots els idiomes humans existeix una regularitat en l’adquisició de el llenguatge podria confirmar-ho.

El cervell humà està preparat per aprendre i usar el llenguatge. El llenguatge concret que es parla, el dialecte i l’accent estan determinats per l’entorn social.

 

Especialització hemisfèrica

Les funcions cerebrals relacionades amb el llenguatge es localitzen bàsicament en l’escorça cerebral.

Cada hemisferi del cervell es dedica bàsicament als processos sensorials i motors de la banda oposada del cos.

A més, està demostrat que en els humans, els hemisferis no són idèntics ni en estructura ni en funcions.

El fet que aquestes asimetries anatòmiques cerebrals s’observin prenatalment, és a dir, existeixin abans de l’expressió de les conductes, implica que l’asimetria és relativament innata.

Com i quan va evolucionar el llenguatge és difícil de precisar. Estudiant les diferències anatòmiques de cranis primitius que poguessin estar relacionades amb l’especialització hemisfèrica, es va comprovar que en la majoria dels individus, l’hemisferi esquerra és el responsable del llenguatge.

L’àrea cortical del lòbul temporal relacionada amb la parla és més àmplia en l’hemisferi esquerre que en el dret.

Paul Broca i Carl Wernicke van determinar, fa ja més d’un segle i mig, que els centres bàsics de llenguatge es localitzaven en regions cerebrals específiques que, en la majoria d’éssers humans, pertanyien a l’hemisferi esquerre.

L’àrea de Broca i l’àrea de Wernicke són regions corticals que intervenen en la producció i comprensió del llenguatge actuant de manera coordinada gràcies a que estan interconnectades.

 

Història de l’asimetria hemisfèrica

Ja s’ha trobat aquesta asimetria en l’home de Neardenthal (fa entre 30.000 i 50.000 anys) i en l’homo erectus (entre 300.000 i 500.000 anys). Actualment, aquesta asimetria segueix trobant-se en els grans simis com el ximpanzé.

Tot i que les estructures anatòmiques necessàries per al llenguatge van poder aparèixer aviat, és possible que el llenguatge no sorgís fins fa uns 100.000 anys.

Una possible hipòtesi és que tots els llenguatges humans van evolucionar a partir d’un sol llenguatge ancestral que va aparèixer possiblement a Àfrica.

En els propers anys, l’increment en l’ús d’exploracions com la ressonància nuclear (RM) ajudarà a aclarir aspectes complexos relacionats amb el llenguatge.

 

Per saber-ne més:

Junqué, C., et al. (2004) Neuropsicología del lenguaje. Barcelona, España, Masson S.A.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari

La teva adreça de mail no es farà pública.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada