La lectura labiofacial

La lectura labiofacial és l’habilitat d’interpretar el moviment i posició dels llavis i la informació facial de l’interlocutor, per identificar i comprendre la paraula.

Tot i ser una estratègia de gran ajuda per a la percepció de la informació oral, hi ha limitacions en el seu aprenentatge.

La lectura labiofacial necessita de cert entrenament perquè es realitzi de forma útil i no tot la població amb pèrdua d’audició té la mateixa facilitat per a realitzar realitzar-la.

 

Entre les limitacions que podem trobar-nos estan:

Referides a les característiques de la llengua oral: Existeixen alguns fonemes amb idèntica o semblant imatge de llavis; com són els fonemes / p / / m / / b /.

Hi ha altres que es denominen fonemes ocults, ja que no tenen una imatge de llavis clara i passen desapercebuts.

Podrien ser el cas dels fonemes / g / / x / / k /. En tots dos casos es poden produir confusions en la lectura labiofacial ja que els fonemes ens permeten diferenciar les paraules.

 

Per reconèixer cal conèixer: Resulta molt difícil accedir a través de la lectura labiofacial a paraules que no es coneixen.

La lectura labiofacial és el reconeixement de paraules ja conegudes. Per aquesta raó la seva eficàcia està molt supeditada a la quantitat de vocabulari i a l’estructura lingüística oral interioritzada.

 

Suplència mental o Integració Auditiva: Es refereix a el procés de completar mentalment la informació a la qual no s’ha pogut accedir amb claredat des de la lectura labiofacial.

Es suplirà o suposarà la informació rebuda (escassa o mutilada) ajudant-se del context i del lèxic intern que tingui el hipoacúsic.

D’altra banda, no totes les persones vocalitzen igual, a més de presentar característiques físiques que poden dificultar la lectura labiofacial com per exemple, portar bigoti, tapar-se la boca quan parlen, etc.

Tampoc totes les situacions permeten la lectura labiofacial com per exemple, converses que es superposen, no tenir de cara a l’interlocutor, rebre la llum de cara quedant l’interlocutor en l’ombra, moviments i girs de l’interlocutor, etc.

Malgrat les seves limitacions, la lectura labiofacial constitueix una ajuda fonamental per a les persones amb pèrdua auditiva com a eina complementària a la seva audició amb audiòfons o implants coclears.