audiopacks audiologia acueductos vestibulares aqüeductes vestibulars perdida auditiva perdua

Aqüeductes vestibulars dilatats i pèrdua d’audició

L’aqüeducte vestibular dilatat (AVD) és l’anomalia congènita més freqüentment trobada en tècniques d’imatge (ressonància magnètica-MRI i la tomografia computeritzada-TAC) en hipoacúsia neurosensorial infantil.

És una malformació congènita de l’os temporal, que és la part del crani just a sobre de l’orella i que predisposa a patir hipoacúsia des de la infància i símptomes vestibulars.

 

Què són els aqüeductes vestibulars?

Els aqüeductes vestibulars són conductes ossis estrets que van des del oïda interna fins molt endins de l’interior del crani. Els aqüeductes comencen a l’interior de l’os temporal. Aquest os conté la còclea, que detecta les ones sonores i les converteix en senyals elèctrics, creant una audició normal, i el laberint vestibular, que detecta el moviment i la gravetat, i crea l’equilibri.

Cada aqüeducte vestibular té un tub ple de líquid, el conducte endolimfàtic, que connecta l’oïda interna a una estructura en forma de globus anomenada sac endolimfàtic.

Es considera que un aqüeducte vestibular està dilatat si fa més d’un mil·límetre (la mida del cap d’una agulla). Si un dels aqüeductes vestibulars es dilata, el conducte endolimfàntic i el sac endolimfàtic també poden trobar-se dilatats.

Es creu que tant el conducte com el sac endolimfàtics ajuden a assegurar que el líquid en l’oïda interna contingui les quantitats adequades de certes substàncies químiques anomenades ions, que són necessaris per ajudar a iniciar els senyals elèctrics que envien la informació del so i l’equilibri al cervell.

 

Aqüeductes vestibulars dilatats i pèrdua d’audició en els nens

La majoria dels nens amb AVD desenvoluparan algun grau de pèrdua d’audició. S’està demostrant que de el 5 al 15 per cent dels nens amb pèrdua d’audició neurosensorial té un AVD.

No obstant això, els científics no creuen que tenir l’AVD causi la pèrdua d’audició, sinó que tots dos són el resultat de el mateix defecte subjacent, i que aquest pot ser un senyal important del què causa de la pèrdua d’audició.

 

Aqüeductes vestibulars dilatats i tipus de pèrdua d’audició

Tot i que l’aqüeducte vestibular dilatat és una malformació congènita, la hipoacúsia no sempre està present al naixement, podent-se instaurar en els períodes peri o postlocutius (durant o posteriorment a l’adquisició del llenguatge). Tampoc és d’estranyar el seu caràcter progressiu, i altres patrons com hipoacúsia sobtada i fluctuant.

Pot afectar a un o els dos oïdes (pot ser asimètrica o no). El grau de pèrdua pot variar de moderada a profunda, sense mostrar una correlació consistent entre la mida de l’aqüeducte vestibular dilatat i el grau de pèrdua. La hipoacúsia més freqüent és la neurosensorial, encara que també s’han descrit pèrdues conductives o mixtes amb freqüències greus i orella mitjana normal.

Amb la identificació primerenca d’un AVD, reduirem l’impacte de la pèrdua d’audició el més aviat possible, implementant l’habilitació logopèdica, així com l’ús d’audiòfons o implant coclear.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari

La teva adreça de mail no es farà pública.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada