audiopacks audiologia filogenia audicion audicio audifonos audiofons audifonos

Filogènia de l’audició

La funció principal que correspon a l’òrgan auditiu és el manteniment de l’equilibri.

L’estudi de l’anatomia comparada confirma que l’audició és d’importància únicament per a les formes elevades de vertebrats, mentre que la funció bàsica de l’equilibri s’ha mantingut sense alteracions en l’evolució filogenètica des dels peixos a l’ésser humà.

En molts peixos, amfibis i rèptils, el parell d’oïdes internes té per missió principal assegurar el manteniment de l’equilibri.

En evolucionar els animals per a fer-se terrestres, van resultar indispensables en l’òrgan de l’oïda, les adaptacions dirigides a la captació i processament de les ones sonores arribades per l’aire.

Abans de res, van ser precises modificacions que facilitessin la transmissió dels sons i la seva amplificació abans d’aconseguir l’oïda interna, situat normalment molt a l’interior del crani.

En els mamífers, l’oïda externa es converteix en una formació prominent anomenada pavelló auricular.

Els canvis ocorreguts en l’oïda mitjana són més importants. L’os hiomandibular que es troba en els peixos ha canviat la seva funció per a convertir-se en un estrep en forma de vareta o columel·la en els rèptils, amfibis i ocells.

Arran d’aquesta evolució, on hi ha un sol osset entre el timpà i la finestra oval, la columel·la, en l’oïda mitjana de rèptils, amfibis i ocells, en els mamífers trobem tres.

Es plantejava la qüestió de si els tres eren subdivisions de la columel·la, però l’estudi paleontològic i anatòmic va concloure que solament l’estrep està emparentat amb la columel·la. Els altres dos ossos, el martell i l’enclusa han evolucionat a partir dels canvis soferts en la mandíbula “antiga”.

La membrana del timpà en els rèptils es troba contigua a una peça d’unió mandibular coneguda com l’articular, que es converteix en el martell en els mamífers.

Un segon os mandibular, el quadrat, està unit en articular en els rèptils, i a l’os hiomandibular (precursor de l’estrep) en els peixos.

El quadrat es converteix en l’enclusa en els mamífers. Aquests ossos que formen part de les ganyes dels peixos, han evolucionat fins a ser part de la mandíbula dels rèptils, i finalment, peces de l’oïda dels mamífers.

L’oïda interna dels ocells i els mamífers funciona per mecanismes molt semblants, és a dir, a través d’estructures sensorials auditives en vibració pels moviments d’una membrana situada baix elles.

Tant els ocells com els mamífers, van desenvolupar una còclea que els va permetre millorar la seva audició.  El nombre de voltes de la còclea pot variar en les diferents espècies de mamífers.

Els estudis filogenètics demostren que les parts de l’oïda interna que tenen la funció de l’equilibri presenten poc canvi en el desenvolupament evolutiu; no així, les parts dedicades a l’audició.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari

La teva adreça de mail no es farà pública.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada