audiopacks audiologia percepcion habla utero

La percepció del llenguatge dins l’úter

Adquirir el llenguatge implica una sèrie d’habilitats complexes que evolucionen i es connecten fent que el nadó aprengui per primera vegada a parlar obtenint els millors resultats amb el mínim esforç.

Per arribar a això, cal que ho faci en el interval de temps adequat (període crític), és a dir, quan el cervell presenta la seva màxima plasticitat.

Per a l’adquisició de la parla es necessita precisament la percepció de la parla. Per això és tan important percebre la parla que dona des de molt d’hora a la vida, fins i tot dins el ventre de la mare.

 

Percepció de la parla a l’úter 

L’oïda comença el seu desenvolupament molt aviat en la vida de l’embrió. Dos mesos abans de néixer, els fetus humans ja escolten tota classe de sons, inclosos els de la parla.

La parla no és percebuda per ells com es percep en l’ambient extern, ja que a l’entrar a l’úter, tant la veu materna com la de qualsevol altre parlant experimenten un apagament i una atenuació important, sobretot en els sons més aguts, però mantenen força bé les característiques prosòdiques (ritme, entonació i accent), podent-se reconèixer fins a cert punt algunes paraules i fonemes.

La veu de la mare es transmet al fetus millor que qualsevol altra veu externa. Les veus externes, tant femenines com masculines, s’atenuen uns 20 dB, mentre que la veu materna només s’atenua uns 8 dB.

Aquesta menor atenuació de la veu materna es deu al fet que aquesta no només es transmet al fetus per via aèria des de fora de ventre, sinó també internament a través de la vibració dels teixits i ossos de el cos (via òssia).

Aquesta recepció de la parla materna, generen que en el fetus s’activi l’escorça auditiva el cervell, creant un magatzem de la informació que després del naixement serà recordada.

En les 9 últimes setmanes de gestació, el fetus respon de manera diferent a la veu de la mare en comparació a altres veus femenines, i també davant el llenguatge matern respecte a un llenguatge estranger de categories rítmiques diferents, com podrien ser l’espanyol i el anglès.

Per contra, en aquest període de temps no es diferencia la veu del pare de la d’un altre parlant masculí.

També presenten la capacitat per a diferenciar entre diferents síl·labes de la seva llengua materna i entre les propietats vocals de 2 parlants quan hi ha un alt contrast com per exemple entre la veu femenina i la masculina.

A totes aquestes conclusions es va arribar a partir d’experiments fets o bé en el fetus o bé ja en el nadó.

 

Per saber-ne més: “La percepció de la parla durant el primer any de vida“. Leonardo Baró Birchenall, Óscar Galindo, i Oliver Müller.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari

La teva adreça de mail no es farà pública.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada