L’oïda interna

L’oïda interna, com el seu propi nom indica, és la part més interna de l’oïda. És una zona plena de conductes i està formada per 2 òrgans sensorials diferents: la còclea (òrgan de l’audició) i el vestíbul i els canals semicirculars (òrgans de l’equilibri).

A l’oïda interna també es troba el nervi auditiu (també anomenat nervi vestibulococlear o 8è nervi cranial) que connecta la còclea i el sistema vestibular amb l’encèfal.

L’oïda interna té dues funcions principals: convertir les ones sonores en senyals elèctriques (impulsos nerviosos) per a permetre que el cervell escolti i entengui els sons. També intervé en l’equilibri.

Les diferents parts que formen l’oïda interna estan unides però funcionen per separat per a fer el seu treball.

 

La còclea i l’audició

La còclea representa la part auditiva de l’oïda interna i està situada en l’os temporal. El seu nom prové del grec “kokhliās” que significa caragol, a causa de l’enrotllament en espiral d’aquesta estructura, que es produeix durant el desenvolupament.

La còclea conté dues membranes situades molt a prop una de l’altra formant una espècie de paret de separació i està plena d’un líquid anomenat perilimfa.

No obstant això, perquè el líquid es mogui lliurement a la còclea d’un costat a un altre de la paret divisòria, la paret té un forat petit, el helicotrema. Aquest orifici és necessari per a garantir que les vibracions de la finestra oval es transmetin a tot el fluid de la còclea.

Quan la pressió del so es transmet als fluids de l’oïda interna a través de l’estrep, l’ona de pressió deformarà la membrana basilar en una zona concreta en funció de la freqüència d’aquest so. Les freqüències altes actuaran sobre la base de la còclea i les baixes freqüències sobre l’àpex (tonotopia coclear).

Els conductes coclears contenen dos tipus de fluids: perilimfa i endolinfa. La perilimfa compta amb una  composició iònica similar al mitjà extra-cel·lular i banya les rampes timpànica i vestibular. La endolinfa, que omple el canal coclear, presenta una composició única en l’organisme.

La còclea conté una estructura més petita i sensible anomenada òrgan de Corti. Que actua com el micròfon del cos. Conté aproximadament 24.000 fibres capil·lars, disposades en quatre llargues fileres: 3 files de cèl·lules ciliades externes (CCE) i 1 fila de cèl·lules ciliades internes (CCI) que s’encarreguen de recollir les vibracions de les ones sonores i convertir-les en senyals elèctrics que s’envien al cervell a través dels nervis auditius.

 

L’equilibri

Les parts dedicades a l’equilibri en l’oïda interna són el vestíbul i els canals semicirculars.

Els 3 canals semicirculars són tubs en forma d’ansa en l’oïda interna. Estan plens de líquid i folrats amb pèls fins, igual que en la còclea, excepte que aquests pèls capten els moviments del cos en lloc dels sons, actuant com a sensors que l’ajuden amb el seu equilibri.

Els canals semicirculars se sentin en angle recte entre si. Això els ajuda a mesurar moviments sense importar en quina posició es trobi.

Quan el cap es mou, el líquid dins dels canals semicirculars es desplaça. Això mou els petits pèls dins d’ells.

Els canals semicirculars estan connectats per sacs en el vestíbul que tenen més líquid i pèls. Es diuen sacre i utricle i  també perceben moviment.

Aquests sensors de moviment i equilibri envien missatges nerviosos elèctrics al cervell, i el cervell li indica al cos com mantenir-se equilibrat.

 

L’òrgan vestibular, el mecanisme d’equilibri

L’òrgan vestibular és una altra part important de l’oïda interna. El vestibular és l’òrgan encarregat de l’equilibri.

La funció de l’òrgan vestibular és registrar els moviments del cos, assegurant així que puguem mantenir el nostre equilibri.

El mecanisme de l’equilibri consta de tres passatges en forma d’anell, orientats en tres plans diferents. Els tres passatges estan plens de líquid que es mou d’acord amb els moviments del cos.

A més del líquid, aquests conductes també contenen milers de fibres capil·lars que reaccionen al moviment del líquid i envien petits impulsos al cervell.

El cervell després decodifica aquests impulsos que s’utilitzen per a ajudar el cos a mantenir l’equilibri.

 

El nervi auditiu

El nervi auditiu és un conjunt de fibres nervioses que transporten informació entre la còclea (en l’oïda interna) i el cervell. La funció del nervi auditiu és transmetre senyals des de l’oïda interna al cervell.

Totes les fibres capil·lars de la còclea estan connectades al nervi auditiu i, segons la naturalesa dels moviments en el líquid coclear, es posen en moviment diferents fibres capil·lars.

Quan les fibres capil·lars es mouen, envien senyals elèctrics al nervi auditiu que està connectat al centre auditiu del cervell.

En el cervell, els impulsos elèctrics es tradueixen en sons que reconeixem i entenem.

Com a conseqüència, aquestes fibres capil·lars són essencials per a la nostra capacitat auditiva. Si aquestes fibres capil·lars es danyessin, la nostra capacitat auditiva es veuria deteriorada.