audiopacks audiologia simios animales lenguaje habla animals llenguatge parla simis

Si els simis balbucegen, per què no parlen?

El llenguatge forma part de les nostres vides. Passem la major part de les hores en que estem desperts immersos en un mar de paraules. Conversem, mirem la televisió, escoltem conferències, donant el llenguatge per fet.

La gent aprèn el vocabulari i la gramàtica de la seva llengua nativa com a part de la seva criança en una cultura.

 

La selecció natural ha modelat el llenguatge 

Les capacitats cognitives que van donar origen a el llenguatge, són producte de la selecció natural. Hi capacitats cognitives universals que permeten als individus aprendre i usar el llenguatge, i aquestes capacitats causen que les llengües tinguin propietats universals.

Aquestes capacitats cognitives són components evolucionats com ho són els molars grans i la locomoció bípeda en els humans.

Hi ha científics que argumenten que el llenguatge humà és simplement un producte col·lateral del fet que els humans moderns posseeixen un cervell més gran i major intel·ligència que altres éssers vius.

Per a altres, el llenguatge està basat en un gran nombre de característiques morfològiques i mentals que van sorgir i s’han mantingut per efecte de la selecció natural.

 

Producció de la parla

La morfologia de la gola humana és diferent de la d’altres primats. És sabut que els gossos no tenen nou. Tampoc la tenen els ximpanzés ni qualsevol primat no humà.

De fet els nadons humans tampoc tenen nou a la gola. El que anomenem nou està format pel cartílag tiroide que envolta la laringe, l’òrgan productor del so a la gola.

En la majoria dels mamífers, la laringe està més alta a la gola que en els humans. Aquesta posició més baixa en els humans millora la nostra capacitat per a parlar i aquests trets distintius de la gola, són adaptacions per a la producció de la parla.

La forma de la boca i de la llengua també són diferents. La llengua humana és curta i profunda i la part posterior de la llengua s’allotja principalment en la cavitat faríngia.

En canvi, la llengua del ximpanzé és més llarga i superficial, i s’allotja completament a la boca.

 

Comunicació animal

Els crits d’alarma que utilitzen els micos verds per evitar als seus depredadors i protegir la seva bandada són específics per a cada depredador.

S’han documentat tres vocalitzacions d’alerta diferents que desembocaven en tres estratègies de defensa. Una alarma és concreta per lleopards, una altra per serps i la tercera per àguiles.

Quan veuen un lleopard, pugen ràpidament a la copa d’un arbre i es col·locaran en les branques més allunyades del tronc, a les quals el lleopard no pot accedir pel seu pes.

Quan veuen una serp que s’aproxima, els micos verds es recolzen sobre dues potes, preparats per saltar davant un atac i retirar-se de la zona mentre busquen el perill per a tenir-lo localitzat. En el cas de les àguiles, observen el cel i es cobreixen en els arbusts.

Els simis no combinen les vocalitzacions amb altres sons per crear nous significats, per exemple, no els modulen per informar que un lleopard és a 10 o a 100 metres.

Els animals poden associar conceptes amb símbols arbitraris; els simis poden pensar en frases, però no poden parlar amb elles.

Sigui com sigui, conèixer la comunicació entre simis, pot oferir pistes sobre com i quan va evolucionar el llenguatge humà.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari

La teva adreça de mail no es farà pública.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada