audiopacks jimi hendrix musica guitarra sonido

50 anys sense Jimi Hendrix

El llegendari Jimi Hendrix va morir a Londres el 18 de setembre de 1970 a causa de l’aspiració del seu propi vòmit per una intoxicació de barbitúrics.

D’aquesta manera, el músic passava a formar part del tristament cèlebre Club del 27, artistes joves morts a aquesta edat en tràgiques circumstàncies: Brian Jones (1969), Janis Joplin (1970), Jim Morrison (1971), Kurt Cobain (1994) i Amy Winehouse (2011).

Però la veritat és que Hendrix no necessitava d’una mort tràgica per a convertir-se en llegenda. La seva manera de tocar la guitarra, difícilment comparable a cap altra en el seu moment, bastava perquè el seu nom s’hagués mantingut entre els més destacats de la música del segle XX.

Del seu indiscutible mestratge amb l’instrument que li va propiciar la fama dóna fe una anècdota sobre els seus primers dies a Londres en 1966, on havia arribat procedent de Nova York amb quaranta dòlars en la butxaca, sent encara un músic completament desconegut.

Segons es compta, en aquells dies de finals de setembre del 66, en plena efervescència del Swinging London, el rei indiscutible entre els músics britànics era el guitarrista Eric Clapton, que en aquells dies formava trio en un grup que esdevindria mític en la història del rock: Cream.

La fama de Clapton era ja tal que en algunes parets de la capital britànica van aparèixer pintades amb el lema “Clapton és Déu”.

Hendrix era també un admirador confés de Clapton i el cas és que, quan portava a Londres escassament una setmana, se li va presentar l’oportunitat d’acudir a un concert de Cream i, gràcies a la mediació de qui li havia facilitat el viatge, va poder pujar-se a l’escenari per a tocar amb ells.

I compte l’anècdota com Hendrix va començar a tocar els acords de Killing Floor, un blues elèctric de Howlin’ Wolf de difícil execució, Clapton va quedar esbalaït, tan impactat que les seves mans li van caure de la guitarra i es va baixar de l’escenari. Tal és la impressió que el nouvingut li havia causat. Hendrix acabava de matar a Déu. O, com a mínim, de baixar-ho del cel.

 

La història també explica que l’admiració mútua entre tots dos guitarristes no es va veure afectada per aquella trobada, però és una bona mostra que la fascinació que produïa Hendrix amb el seu instrument no era només qüestió de floritures, de col·locar-se la guitarra a l’esquena, de tocar les cordes amb les dents, de trencar guitarres en l’escenari o fins i tot pegar-li foc… Hendrix era un mestre i d’això s’adonaven fins i tot altres mestres.

Anècdotes al marge, sempre quedarà la seva música, els sons que creava amb les sis cordes de la seva Fender Stratocaster, el model de guitarra que ell va contribuir a convertir en mític. Imprescindibles els àlbums que va publicar en vida, els tres amb la Jimi Hendrix Experience:

Are You Experienced (1967)

Axis: Bold As Love (1967)

Electric Ladyland (1968)

Band of Gypsys (1970) en directe

 

Font: https://www.lavanguardia.com/

Ho vols compartir?

Deixa un comentari

La teva adreça de mail no es farà pública.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada