audiopacks audiologia misofonia sonido so

Misofonia: l’aversió al so

La paraula misofonia significa “odi al so”. A tots ens passa que hi ha sons què considerem desagradables, però la persones que presenten aquest trastorn, mostren una hipersensibilitat a determinats tipus de sons quotidians de baixa intensitat, que no s’escolten prou fort com per danyar el sistema auditiu i generar dolor.

La misofonia i la hiperacúsia, encara que siguin trastorns relacionats amb poca tolerància al so, no s’han de confondre. A la hiperacúsia, els sons es perceben d’una manera defectuosament alta, podent notar dolor a l’escoltar-los, mentre que a la misofonia, són els patrons de so els que es fan insuportables.

Per a la majoria de persones, aquests sons que causen reaccions extremes i baixa tolerància a qui pateix misofonia, són poc significatius i no se’ls presta atenció.

La persona misofònica pot sentir-se irritada o incòmoda, i mostrar un estat d’estrès i ràbia enfront de sons ambientals repetitius, com el tic-tac d’un rellotge, el degoteig d’una aixeta, el clic d’un ordinador, els sons produïts per electrodomèstics (neveres, forns, rentadores, ventiladors), o bé per sons emesos per altres persones, com per exemple, al mastegar, xuclar, badallar, tossir, etc.

Els sons poden alterar el seu benestar i qualitat de vida, les seves relacions personals, i arribant a utilitzar estratègies com l’aïllament social, modificar els seus hàbits, o fer servir taps, auriculars o música per no sentir els sons irritants.

 

Possible nou trastorn mental 

La misofonia és un concepte recent. No existeixen molts estudis que puguin explicar-ne les causes i el grau de repercussió en la població.

S’hipotetitza que la seva possible causa sigui neurològica, on els estímuls auditius, i de vegades visuals, són malinterpretats pel sistema nerviós central.

Es creu que l’activació de neurones associades a un estímul auditiu estarien al seu torn associada a una experiència irritant o estressant i a emocions negatives, sent immediata la reacció fisiològica a aquests sons.

Sí que s’ha pogut demostrar que les persones amb misofonia, a diferència dels individus no misofònics, mostren una reacció fisiològica immediata quan se’ls exposa a sons que troben estressants.

Una altra hipòtesi que s’estudia, és que la misofonia estigui associada al trastorn obsessiu-compulsiu.

Per tot això, s’està considerant que la misofonia, podria ser un dels nous trastorns mentals.

 

Tractament

Actualment no existeix un tractament que curi la misofonia. No obstant això, les teràpies psicològiques, tal com passa amb els pacients amb acúfens, poden ajudar a la persona amb misofonia a conviure amb el problema i millorar la situació.

La persona misofònica pot sentir-se incompresa i tractada injustament com una persona desproporcionadament sensible a causa de les seves exagerades reaccions.

Si es tenen dubtes sobre si les reaccions fortes a sons estan provocades per una misofonia, és bàsic consultar el metge perquè es pugui diagnosticar i gestionar l’afrontament.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari

La teva adreça de mail no es farà pública.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada