audiopacks boira orelles niebla orejas teatro teatre

Boira a les orelles

Els Pirates Teatre porten la sordesa a l’escenari amb l’espectacle ‘Boira a les orelles‘.

L’Enric neix l’any 1984 a Barcelona. No és fins als 5 anys que es confirma que té sordesa profunda. El fet que els seus pares siguin músics i que sempre hagi jugat amb el so, fa que tingui més facilitat per aprendre el llenguatge oral.

Això li permet anar a escola amb normalitat, aprendre a tocar instruments, estudiar una carrera, i amb el temps, convertir-se en escenògraf amb la seva companyia: Els Pirates Teatre.

A través d’aquesta experiència viscuda en primera persona, Els Pirates presenten un nou espectacle de creació col·lectiva, on es plantegen què vol dir ser sord, què vol dir tenir una discapacitat i com podem conviure amb les nostres capacitats i discapacitats.

Degut a la seva pèrdua auditiva, sense els audiòfons, l’Enric només sent els sons més greus. Així, durant
molts anys va pensar que només els homes tenien veu, perquè el to agut de les dones no el percebia a les orelles.

Per poder entendre millor la seva percepció del so vam demanar-li que ens ho expliqués amb una paraula i va triar “boira”. Com si alguna cosa no el deixés veure-hi bé i pogués veure una silueta però no reconegués la persona darrere la boira. Hem volgut recollir aquesta imatge com a títol de l’espectacle.

A casa seva no entenien què li passava: es relacionava bé amb la gent però no parlava. “Els diagnòstics no eren clars. Fins i tot algun metge va dir que segurament tenia autisme”.

No va ser fins que va complir cinc anys que li van diagnosticar sordesa i va començar a aprendre a parlar. “Si un infant no ha après a parlar a partir dels cinc anys, després és molt complicat que ho faci, perquè les parts del cervell dedicades a la parla ja estan desenvolupades”, explica Romaní.

Per instint ell ja havia entès que les persones ens comuniquem verbalment i s’esforçava per desxifrar els llavis de la gent del seu entorn.

Ho feia de forma natural. Després em van posar els aparells i vaig anar-ho associant. També em van ensenyar a pronunciar i a desenvolupar la sensibilitat de les orelles.

A vegades em confonc, no sé d’on venen els sons a les meves orelles. És com si tingués una boira a les orelles que no s’aclareix mai.

Tot plegat es vehicula a través de tres intèrprets i una part audiovisual amb entrevistes gravades a la família i els amics. L’espectacle vol ser un retrat de la sordesa que barreja la part documental amb la part més poètica.

Les funcions tindran lloc fins al 7 de febrer i algunes incorporaran sobretítols i interpretació en llengua de signes i s’estrenarà el 8 de gener al Maldà.

 

Fonts: https://www.ara.cat/https://elspiratesteatre.com/

Ho vols compartir?

Deixa un comentari

La teva adreça de mail no es farà pública.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.