audiopacks presbiacusia audicion audicio audifonos audiofons

Presbiacusia, la malaltia més freqüent en majors

Encara que el procés natural d’envelliment del cos sol ser la principal causa d’aparició de la presbiacusia, l’exposició a sorolls constants o factors hereditaris també suposen un detonant per a patir aquesta afecció.

Més de 299 milions d’homes i 239 milions de dones a tot el món sofreixen pèrdua auditiva segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

La pèrdua d’audició es defineix com la pèrdua de la sensibilitat auditiva que se sol generar pel procés natural d’envelliment del cos.

La presbiacusia és la tercera malaltia crònica més comuna en persones d’avançada edat. A Espanya entre el 40 i el 66% de la població major de 75 anys pateix pèrdua auditiva o presbiacusia.

La pèrdua d’audició suposa no sols té a veure amb les oïdes, sinó que pot estar relacionada amb altres malalties com la demència o l’insomni i agreujar l’estat de les mateixes si no es tracta de manera adequada.

És per això que els experts coincideixen a ressaltar la importància de la realització de revisions auditives periòdiques per a la detecció precoç d’aquesta patologia.

 

Símptomes de la presbiacusia

Els símptomes principals es manifesten com la dificultat per a detectar sons en un ambient sorollós, per a escoltar sons rutinaris com la televisió o la ràdio, per a mantenir una conversa amb una altra persona o sofrir un dolor lleu o moderat davant l’exposició a sorolls excessius.

La presbiacusia està associada al procés natural d’envelliment i la seva detecció sol començar entre els 50 i els 60 anys d’edat.

 

Tipus de presbiacusia

No obstant això, a pesar que aquesta malaltia és molt freqüent amb l’abast d’edats avançades, també existeixen altres tipus de pèrdues auditives:

  • La presbiacusia sensorial: Està relacionada amb factors genètics hereditaris i el mal sofert per soroll elevat. Les cèl·lules sensorials de la còclea es troben danyades, afectant el funcionament de l’òrgan de Corti encarregat de rebre els sons i traduir-los en impulsos nerviosos.
  • La presbiacusia neuronal: Afecta a la percepció de les ones sonores sobretot en un entorn amb soroll i està produïda per la degeneració de les cèl·lules ganglionars espirals i les fibres nervioses de la làmina espiral.
  • La presbiacusia estrial o metabòlica: Més freqüent en dones i en persones amb problemes cardiovasculars. El focus de l’afecció es troba en una estria vascular deteriorada.
  • La presbiacusia conductiva coclear: Poc evident a nivell anatòmic, es caracteritza per rigidesa en la membrana basilar.
  • La presbiacusia central: Més complexa, suposa una gran dificultat per a l’enteniment de les paraules i d’una major sensibilitat al soroll. El teixit auditiu lesionat danya les connexions neuronals encarregades d’interpretar les ones sonores.

 

En l’actualitat, el tractament més adequat per a la pèrdua auditiva són els audiòfons. Les característiques i funcionalitats d’aquests dispositius dependran de les necessitats de cada pacient.

Aquests aparells suposen una millora substancial en la qualitat de vida del pacient permetent-li seguir amb la seva rutina diària amb total normalitat.

 

Font: https://andaluciainformacion.es/

Ho vols compartir?

Deixa un comentari

La teva adreça de mail no es farà pública.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.