El naixement del teixit acústic

Un nou teixit acústic ajudarà les persones amb hipoacúsia a detectar la procedència dels sons del seu entorn.

Els Investigadors de l’Institut Tecnològic de Massachussets (MIT) juntament amb col·laboradors de l’Escola de Disseny de Rhode Island (RISD) han estat els desenvolupadors del nou teixit.

El nou teixit podrà usar-se en diverses aplicacions, com la seguretat (per a detectar d’on procedeix un tret, per exemple), ajudar a les persones amb pèrdua auditiva o el monitoratge de persones amb afeccions cardíaques i respiratòries.

L’equip liderat per Yoel Fink, professor de recerca de materials en el MIT, ha dissenyat el material que funciona com un micròfon sensible i imita la complexa estructura de l’oïda, en la qual les vibracions creades pel so viatgen fins a la còclea on es converteixen en senyals elèctrics.

 

Com funciona el teixit acústic?

El disseny consisteix en una fibra elèctrica especialitzada coneguda com a fibra piezoelèctrica que es teixeix en fils de tela i pot convertir les ones de pressió a freqüències audibles en vibracions mecàniques.

A continuació, la fibra és capaç de transformar aquestes vibracions mecàniques en senyals elèctrics, de manera anàloga al procés que es produeix en la còclea.

Només es necessita una petita quantitat de la fibra piezoelèctrica especialitzada perquè el teixit sigui acústicament sensible: amb una sola fibra es poden generar desenes de metres quadrats de micròfon de tela, que és capaç de detectar senyals sonors febles, com la parla humana, expliquen els investigadors.

 

Aplicacions principals d’ús

En aquest sentit, el nou teixit s’ha demostrat amb tres aplicacions principals:

1. Detectar la direcció de la qual procedeix un so
2. Facilitar la comunicació bidireccional entre dos individus
3. Monitorar el cor quan el teixit toca la pell

Les premisses de la recerca eren la creació d’un material acústic suau, durador, còmode i capaç de detectar el so.

Un material així hauria d’incorporar fibres rígides (anomenades de ‘mòdul alt’) per a convertir eficaçment les ones sonores en vibracions. A més, l’equip va haver de dissenyar una fibra que es pogués doblegar amb el teixit i produir una sortida elèctrica en el procés.